dijous, 26 de novembre del 2015

Els dibuixos animats

      Els dibuixos animats són una producció audiovisual, normalment realitzats a mà (o més recentment amb ordinadors que simulen el dibuix a mà) dirigits sobretot al cinema i a la televisió. Conten qualsevol tipus d'història o de guió. Normalment els dibuixos animats poden estar realitzats per mitjà de nombrosos tipus d'animació, però se solen incorporar a la mateixa categoria que l'animació tradicional








         L'animació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat. Es basa en la il·lusió del moviment, en què intervenen la persistència de la visió  i el fenomen phi.


Així es designen diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real. En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d'imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment. Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages, objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes.

L'animació pertany a l'àmbit del cinema i la televisió, encara que, com es pot comprovar, està en relació directa amb les arts visuals clàssiques,dibuix, pintura i escultura , així com la fotografia.
Per realitzar animació existeixen nombroses tècniques que van més enllà dels familiars dibuixos animats. Els quadres que es poden generar dibuixant, pintant, o fotografiant els insignificants canvis fets repetidament a un model de la realitat o a un mode tridimensional virtual; també és possible animar objectes de la realitat i actors.
Etimològicament, la paraula "animació", prové de la paraula llatina animātiō "l'acte de portar a la vida".  ] d'animō ("animar" o "donar vida a") + -ātiō ("acte de"), és a dir, donar vida o ànima a unes imatges originalment estàtiques i immòbils.

LA GIOCONDA


La Gioconda o Mona lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, poster, el quadre mes famós de la pinture occidental. És un retratde mig cos en què apáreix una dona que mira diréctament.   



La fama d'aquesta pintura no s'explica únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l'envolten, com ara l'enigmàtica expressió del rostre, que ha generat molts comentaris i controvèrsies que s'han intentat respondre amb diverses investigacions. Per exemple, alguns estudis històrics han permès determinar que la model del quadre podria ser una veïna de Leonardo, que es podrien conèixer els seus descendents i que la model podria haver estat embarassada. Malgrat totes les suposicions, les respostes en ferm als diversos interrogants són clarament insuficients, i això genera una curiositat més gran entre els admiradors del quadre.
A més, a la llegenda que envolta La Gioconda cal afegir-hi el robatori del 1911, les múltiples reproduccions que se n'han fet, els enigmes sobre la identitat de la model o el secret del seu somriure, les múltiples obres d'art que s'hi han inspirat i la quantitat de paròdies que ha inspirat; tot plegat ha contribuït a convertir La Gioconda en el quadre més famós del món, que cada any visiten milions de persones.